En aquesta guia
Resposta ràpida
Una carta de motivació Erasmus respon tres preguntes en una pàgina: per què aquesta destinació, què hi estudiaràs i què te’n portes de tornada a la carrera. Funciona quan és concreta: anomena assignatures de la universitat de destinació, explica com encaixen amb el teu pla d’estudis i demostra que pots seguir les classes en la seva llengua. El que més l’enfonsa és el contrari: frases genèriques sobre “conèixer altres cultures” que servirien per a qualsevol ciutat.
- Encara tries destinació? Cada guia de ciutat té universitats, barris i costos: per exemple, la de Bolonya.
- Ja saps quines assignatures cursaries? També et serviran per al Learning Agreement.
En moltes universitats la carta només desempata entre candidats amb nota semblant; en d’altres, puntua o serveix per a una entrevista. En tots dos casos és l’única part de la sol·licitud on pots explicar la teva tria amb paraules teves. Mira primer les bases de la teva convocatòria: el format, l’extensió i la llengua els fixa la teva universitat, no el programa Erasmus+.
Què ha de respondre
| Pregunta | Què escriure | Què evitar |
|---|---|---|
| Per què aquesta destinació? | Un motiu acadèmic: un àmbit en què la universitat és forta, un grup de recerca, un tipus d’assignatura que a la teva facultat no existeix | “Sempre he volgut conèixer Itàlia” |
| Què hi estudiaràs? | Dues o tres assignatures concretes del catàleg, amb el nom | Una llista d’assignatures copiada sense explicació |
| Com encaixa amb la carrera? | Quina part del teu pla d’estudis cobreixen i què aporten al treball de fi de grau o a les pràctiques | Prometre que ho convalidaràs tot sense haver-ho comprovat |
| Pots seguir les classes? | El teu nivell de la llengua de docència i com l’estàs millorant | Dir que l’aprendràs allà si la convocatòria demana un nivell |
| Què hi aportes i què t’emportes? | Alguna cosa que hi faràs (associacions, projectes) i com la faràs servir en tornar | Tòpics sobre maduresa i creixement personal sense exemple |
Estructura en quatre paràgrafs
- Presentació i tria (3–4 línies): què estudies, a quin curs ets i quina destinació demanes, amb el motiu principal en una frase.
- Encaix acadèmic (el paràgraf més llarg): les assignatures concretes i per què no les tens a casa, o per què allà tenen un altre enfocament. Si la destinació ofereix alguna cosa diferent (un laboratori, pràctiques integrades, docència en anglès en el teu àmbit), digues-ho aquí.
- Preparació: llengua, cursos o experiència que demostrin que aprofitaràs el semestre. Un certificat o un curs en marxa val més que un adjectiu.
- Després de l’Erasmus: què faràs amb el que hagis après en tornar (treball de fi de grau, màster, sector on vols treballar) i una frase de tancament.
Extensió: si la convocatòria no diu el contrari, una pàgina, entre 300 i 500 paraules. Si fixa un nombre de caràcters, respecta’l exactament.
Un exemple de paràgraf central
És un exemple per veure el nivell de detall; els noms de les assignatures són inventats i s’han de substituir pels del catàleg real de la teva destinació.
*”Demano la Universitat de Bolonya perquè el seu grau en Economia té una línia d’economia pública que a la meva facultat només existeix com a optativa de quart. Cursaria ‘Economia del sector públic’ i ‘Avaluació de polítiques’, que completen les dues assignatures d’Hisenda del meu pla d’estudis i em donarien base per al treball de fi de grau sobre fiscalitat autonòmica que vull fer l’any vinent. Totes dues s’imparteixen en anglès, llengua en què tinc un B2 certificat.”*
Fixa’t en què té: una dada verificable de la universitat, dues assignatures amb nom, la relació amb el pla d’estudis propi, un pla concret per a després i la llengua. No té ni un adjectiu sobre la ciutat.
Errors que fan baixar la nota
- Carta genèrica: si canviant el nom de la ciutat serveix per a una altra destinació, no convenç.
- Parlar només de la ciutat: la platja, la gastronomia o la festa no són motius acadèmics.
- Assignatures que no existeixen o no s’ofereixen al teu semestre: comprova-ho al catàleg de cursos de la universitat, el mateix que faràs servir després al Learning Agreement.
- Ignorar la llengua: si la docència és en la llengua local, explica el teu nivell i com el milloraràs.
- Passar-se d’extensió o escriure-la en una llengua diferent de la que demana la convocatòria.
- Errades i noms mal escrits de la universitat o del coordinador.
Abans de lliurar-la
- Llegeix-la en veu alta: si una frase no la diries, sobra.
- Demana a algú de la teva carrera que la llegeixi sense context i et digui per què creu que hi vols anar. Si no ho sap explicar, falta concreció.
- Si demanes diverses destinacions, escriu un paràgraf central diferent per a cadascuna o, si només admeten una carta, explica què tenen en comú.
Si estàs decidint entre ciutats, als grups de WhatsApp d’Odisea pots preguntar a estudiants que ara hi són. Els grups són en anglès.
Preguntes freqüents
Quant ha d’ocupar la carta de motivació Erasmus?
El que digui la teva convocatòria. Si no fixa res, una pàgina o entre 300 i 500 paraules és l’habitual.
En quina llengua s’escriu?
En la que demani la teva universitat. Si deixa triar, escriure-la en la llengua de docència de la destinació demostra el teu nivell, però només si ho pots fer sense errors.
Compta molt la carta en la selecció Erasmus?
Depèn de la universitat. En moltes, la nota mitjana i la llengua ho decideixen gairebé tot i la carta desempata o serveix a l’entrevista; en d’altres, té puntuació pròpia. Llegeix els criteris de la teva convocatòria.
He d’anomenar assignatures concretes?
És el que més diferencia una bona carta. Dues o tres assignatures reals del catàleg de la destinació, explicades, valen més que qualsevol frase sobre la ciutat.
Puc fer servir la mateixa carta per a diverses destinacions?
Només l’estructura. El paràgraf acadèmic ha de ser diferent per a cada universitat, perquè les assignatures i els motius ho són.